dijous, 1 d’octubre de 2009

El relleu

La porta de la parròquia

Era previsible, tornen els dies lamentables, «coincidint» amb el nou període de sessions en les Corts valencianes. Emmarque el «coincidint» perquè volia deixar-ho com si fóra casual, tot i que és causal. I trobe la causa en la nova diputada Margarita Sanz Alonso (eupv), el relleu de Marcos Martí, que ha començat amb bon peu, és a dir, regalant-li el cap —amb la llengua fora— en safata a Francisco Camps Ortiz, que fa encara de president del govern valencià.

La diputada d'Esquerra Unida (d'Izquierda Unida, de fet), ha fet les seues primeres intervencions i, tirant mà del manual més espés de la seua predecessora, ha portat a col·lació «la nostra llengua». Busca qui t'ha pegat. Ha dit que el Partit Popular valencià no tenia un projecte «para nuestra lengua y nuestra cultura»... Agafant-ho literalment, estava parlant en castellà i, per tant, devia parlar del castellà. És a dir, que esta dona podria tindre alguna cosa a reclamar per a la llengua castellana al País Valencià. Deu ser inspiració del corrent savaterià d'Esquerra Unida, que n'hi deu haver.

Veges quines coses, el president del Consell ha aprofitat l'ocasió d'entendre-la més del que ella es deu entendre a ella mateixa, i parlant en valencià —perquè d'això es tractava—, li ha fet una rèplica de l'estil «¡ahí tens els ous, Joana!»:


Senyoria, mire, respecte del valencià, que vosté no ha utilitzat en la seua intervenció, dir-li que hem augmentat des de l'any 1995 a l'any 2009 en un 184% el nombre d'alumnes que estudien en valencià: 211.000 alumnes a la Comunitat Valenciana. ¿Això és apostar pel valencià o no és apostar pel valencià?


I ara podem estar segurs que la senyora Sanz Alonso ni tan sols pot envidar amb el mètode Ollendorf. Entre les quantitats que ha glossat Camps Ortiz, pròpies d'una revolució cultural maoista valencianera, i el diccionari de tòpics autodestructius que són capaços de recargolar i repetir incansablement des de les files d'Esquerra Unida, em ve al cap ma mare, que ja m'ho dia: «pensa en ser papa i a retor arribaràs». ¿Què devien voler ser alguns dels que han arribat a diputats d'Esquerra Unida?

Bé, podria allargar la dosi de parlamentarisme casolà, però al cap de 7.097 paraules d'una política que m'estalviaré de qualificar —amb un empastre i liats de Morera Català, sempre entre dos focs—, estic un poc saturat per a discriminar ara el gra de la palla —i no cal agarrar-ho sexualment, això.
Publica un comentari a l'entrada