dilluns, 17 d’agost de 2009

L'equació que no heretaran

Rovell

L'equació que es resol malament per ara, i podem canviar-ho a millor, o deixar-ho córrer pel camí que va: un tècnic lingüístic té fills i els educa en castellà i en un valencià mig desaparegut. És cert, podríem confiar que les llengües no existixen gràcies als tècnics lingüístics —tot i que no podríem assegurar que ells mateixos no contribuïxquen a fer-les desaparéixer—, però la mitjana de la població no té més opció que educar els seus fills d'acord amb els temps.

Els temps són els que són, i al País Valencià continuem amb mitjans d'informació públics que devaluen l'ús de la llengua que diuen promoure, sense cinema en català, sense publicacions diàries de referència en català, sense etiquetatge en català, sense... Bé, supose que els profetes del desastre ho tindrien fàcil amb este cas, si és que que això no és tan sols una extensió indolora del canvi climàtic, de la depredació ambiental. Aixina està la natura.

2 comentaris:

Pare Costeres Turmell ha dit...

Quan u no pot canviar les coses el millor que pot fer és no canviar ell mateix i ja vindrà el demà .
No se si tindre nets , si però en que llengua lis parlaré .
Salut i força .

Tècnic lingüístic ha dit...

U sempre pot canviar alguna cosa, començant per u mateix, que és inevitable, perquè el demà és això. No tindré néts, però també sé en quina llengua els parle als néts dels altres.