El so de intervencions parlamentàries en les Corts és fràgil. La institució, des que va deixar de ser independent del poder executiu amb l'excusa de la crisi del 2008, no tan sols ha continuat sense projecte democràtic, sinó que ara tampoc disposa de garanties econòmiques. Per exemple, el manteniment de la institució es fa a força de traça de treballadors sense recursos suficients. Que una finestra no es pot tancar o obrir correctament, no llogaran un fuster que la repasse: uns colps, alguna solució d'emergència, i la deixaran oberta o tancà, i avant.
El so de les gravacions, díem a l'inici, és acceptable en el cas del ple, però va de capa caiguda en les sales de comissions. A l'hora de fer les transcripcions, no tan sols hem d'atendre les variants dialectals i els trets particulars de cada orador, sinó que, a més, en el cas de les sales, sovint pareix que parlen des de dins d'una cova, cosa que tampoc no mos sorprén: fa dècades que la institució ha generat un medi resclosit que funciona per inèrcia.
En fi, el sistema de so, no és previsible que millore, aixina que hem demanat que mos posen un equalitzador en l'ordinador, a vore si aixina fem eixir les veus de la cova. Les idees i el compliment de la legalitat i els deures democràtics, això es veu que va per un atre cantó, un sistema d'això atre, diríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada