La jornà mos se fa llarga ara que ha tornat l'activitat els diputats i diputades dels parlament valencià. La faena mos obliga a haver de sentir molta ocurrència discursiva adobà amb aplaudiments, crits i rialles partidistes que exposen més la temptació espectacular de l'hemicicle que una voluntat legislativa transcendent i efectiva per a la societat. Aixina, «vist» des de fora a través dels auriculars.
Des de dins, hem vist com plovia i la fosca del núvol ha enfosquit encara més el mobiliari negre que mos envolta i desanima laboralment. Les lleis es fan de manera que una «recomanació» de salut laboral, que promou el mobiliari clar, no és una obligació, mos diu una tècnica: entenem que, per tant, mentres no siga obligatori, no faran res. Com això mesurar la iŀluminació cada any, comprovar que no arriba al mínim necessari, fer un informe. I avant. Moltes ocurrències, poca saó. Almenys ha plogut hui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada