Tenint en compte la meua experiència laboral com a tècnic lingüístic funcionarial, trobe que qualsevol faena deu ser més interessant i enriquidora, en general. Probablement, també deuen ser més pesaes, tedioses, mal pagaes, poden ser molt més perilloses, insegures... Però tenen una part positiva que les crec que aporta capacitats i coneiximents que no s'obtenen en la meua rutina administrativa. Estic pensant en l'enriquiment personal del contacte amb persones molt diverses en situacions ben variaes amb estats d'ànim, llengües, costums i cultures que poden ser quotidians, però també inesperats i sorprenents.
L'administració pública, en concret, les Corts Valencianes —i el que conec de la Generalitat—, són un carreró d'una direcció en què s'ha instaurat una cultura de la rutina, la inèrcia, la submissió i l'obediència acrítica. No es tracta de modernitzar la institució i millorar els procediments, sinó de portar antiparres, seguir el solc dels predecessors i aprofundir la carrerà que guia el camí cap a la jubilació. El neofeudalisme i la burocràcia absurda decimonònica són les pautes recurrents. No sovintegen els facilitardors de la democràcia.
Espere tindre ocasió de farcir d'exemples estos apunts massa inconcrets i improvisats. Ho deixe ací. Encara em falten massa anys per davant. I que les meues eixides de solc no me'ls allarguen encara un poc més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada