Anava a mirar de calfar-me el cap en coses més agradables o més desagradables que alçar l'escurà amb la calor que fa en la cuina, a pesar que des de mitjan matí he tirat la persiana inclús per evitar el ressol de la finca veïna, però només posar-me davant del teclat veig que m'han contestat de l'ivap sobre la reclamació que els he fet pel curs que haurien d'oferir en valencià, però no.
Es tracta d'una nova utilitat de l'embolica que fa fort i sé que no en trauré l'aigua clara, perquè quan és que no volen, doncs, no volen: dins de l'oferta de l'ivap —institució que té l'obligació de dur avant les seues funcions en les dos llengües oficials—, les Corts Valencianes trien un curs per al seu «campus virtual» —que és una denominació ufanosa d'oferir lo mateix de sempre a través de l'ordinador— i l'anuncien i incorporen en l'oferta de cursos. A pesar que el títol del curs i l'entorn està en valencià, els continguts només apareixen en castellà-espanyol.
La curiositat és que, a través del seu formulari de contacte, quan demanes a l'ivap si oferixen els seus continguts en les dos llengües oficials, et responen que sí... Llevat que sigues algú de l'organització de les Corts, a qui ara, després de demanar-ho jo, li han respost que només l'oferixen en castellà-espanyol. Per atra part, si els ho demanes a la plataforma «E-Formación» de la Generalitat, et respon algú de la dgtic per a dir-te que ells no tenen res a vore amb els continguts del curs, cosa que és certa, però és preocupant que també diguen:
Quant a l'ús del valencià en les comunicacions rebudes, esta consideració ha sigut traslladada als servicis responsables de l'atenció a les persones usuàries, als quals s'ha recordat la conveniència d'utilitzar el valencià quan haja sigut l'emprada per la persona interessada.
Si un subdirector general d'una institució es pensa que l'ús del valencià és cosa de la «conveniència», és afalagador pensar que el valencià mai siga convenient, però en el fons està posant en evidència les seues deficiències en la concepció i la gestió dels seus deures lingüístics, que haurien de ser la garantia del respecte i compliment dels drets lingüístics de la ciutadania valenciana.
Ho deixaré ací, per ara, després d'enviar-li el document al Síndic de Greuges, per si de cas volen aclarir res quant als drets desatesos, encara que siga de nou eixa cosa del valencià... Bé, veig que tanta prosa retòrica administrativa m'està enfonsant en un deliri querulant. w Xe, ni fet a posta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada