M'assabente que dissabte passat va morir John Kenneth Galbraith. I així, hui, primer de maig, trobe que és dia de pensar en el compromís dels intel·lectuals —i entenc que eixe col·lectiu el formen més aviat les persones que tendixen a la racionalitat i, per tant (?), a la justícia—. Eixe «compromís», que al País Valencià té un abast molt limitat, apareix per moltes bandes, i potser el problema principal és eixa dispersió, que provoca que la seua actuació no siga transversal sinó que esdevinga esparsa i volàtil.
Per això em plau hui assenyalar la presència de Josep Lozano Lerma en la reivindicació de Xúquer Viu despús-ahir en Antella (al centre en la foto d'El País). És només una nota de color que m'ha sobtat, però m'ha fet pensar que és una activitat massa amagada. De fet, és una faceta dels intel·lectuals valencians que s'amaga premeditadament amb la intenció que els ciutadans valencians no tinguen referents clars del país que volen.
És clar que l'escriptor Josep Lozano —humil company de faenes, ho he d'aclarir també— no vol ser ja referent de res —després de les decepcions que va tindre en el passat partidari—, però la societat sí que necessita eixos referents. I, certament, els troba, els mitjans de comunicació públics valencians en proveïxen, però únicament aliens i alienants en la majoria dels casos, i això si entren en allò que hem pretés denominar intel·lectuals, que solen ser substituïts per personatges de qualsevol tarannà polític que complixca una condició: tendir a la irracionalitat i la demagògia —i no necessàriament de dretes.
De fet, si eixos referents necessaris pugueren eixir de l'ou, ens beneficiaríem tots, la societat sobretot; però també ells mateixos, obligats a tindre repercussió i responsabilitat d'abast general. I així ens podríem estalviar eixe anar a cegues i no saber per a què volen l'aigua eixa que no tenen, per què els cotxes aparquen damunt les voreres o en doble fila, per què les voreres són estretes o no estan adaptades, per què no hi ha carrils bici, per què pots filar perles de nit a València, per què han de viure trenta mil persones on ara en viuen cinc mil a vora mar o dalt la muntanya, per què hi ha Terra Mítica però no hi ha renda bàsica, per què són tan barats el petroli o l'energia nuclear i tan car el sol i l'energia eòlica i altres molts preguntats imprescindibles.
Al capdavall, com diu Enric Sòria —seguint Goethe—: «l'essència de l'obscurantisme no radica tant a entrebancar el coneixement del ver com a fomentar la difusió del fals» («16-IV-1993», La lentitud del mar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada