La meua preocupació últimament és com farà el Riad Sattouf de vint anys per a aconseguir l'èxit com a dibuixant de còmics i què passarà amb el seu germà Fadi segretats per són pare i enviat a la Síria de Baixar al-Assad dels anys noranta. Tinc el còmic gros complet en un volum, L'arab du futur, i la continuació sobre el germà, aixina que espere enterar-me prompte.
Eixa lectura em lleva el rotovato de l'orella dreta. De fet, comprove que hui que no han vingut el parell de persones que estan transformant els conflictes laborals en retrets disciplinaris i relacions mínimes adobaes amb maltractament personal, no he sentit el rotovato..., excepte quan he pensat en elles. Tornaran demà i em tornaran a fer sentir el poder amb què amaguen i amarguen les seues incompetències. La vida funcionarial no sempre dona alegries a canvi de la seguretat en l'ocupació. Bé, Riad, ja sé que els garramanxos tampoc no mos estalvien totes les males hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada