Vint anys

Un dissabte 9 d'abril de fa vint anys em va pegar per començar a escriure este bloc. 🔗 Era una moda incipient aleshores. Em degué semblar que la valencianofonia no podria sobreviure sense la meua bona lletra electrònica. Damunt, cap al final del 2008 em va vindre la neura de fer l'apunt diari —idees bojes, a quina malhora—, i aixina continue. Ja són molts anys pegant la vara, es suposa que ja no hauria de saber què dir més. És possible que faça anys que no ho sé, que no m'haja enterat i que vaja escrivint per inèrcia de l'algoritme natural que cultive entre les meues obsessions i neures humanes.

Encara no havia fet un lustre de transcriptor corrector a les Corts Valencianes —ara ja en fa massa de lustres i de disgusts laborals, professionals i personals—, tenia poca idea d'html —no he avançat molt, però explote les quatre coses que sé— i de Linux —m'aconforme controlant l'Ubuntu—, les Fitxes de dubtes i terminologia 🔗 ja tenien més d'una dècada —però encara no estaven en Wordpress— anava a córrer i jugava a futbet —ara només córrec: em van deixar a soles sobre la gespa els companys—, llegia cada dia el periòdic en paper El País —vaig aprofitar que se'n van passar de fatxes per a desenganxar-me—, no era «bifuncionari» —com li agradava exhibir a Catalina Escuín quan mos governava en el diari oficial—, duia els cabells llargs i sense canes a la barba —encara tinc pèl, però clareja—, dinava amb ma mare cada quinze dies —«Se'n va anar com», com fea la cançó, en un dia molt clar—, la meua família em vea poc el pèl —un poc més que ara—, Takse ja havia aconseguit fugir de Silla —més oposicions al llom— les xiquetes de Vicen eren unes nines —encara les vegem com si ho foren—... I sospitava que les esquerres no governarien mai el País Valencià —però sí, va passar, encara que foren esquerres un poc aigualides—, i després d'un gran bé, ara tenim les tornes.

Segur que han deixat rastre en el bloc moltes més coses que ara més val que deixe de banda. Les recensions i els recomptes per a més avant, que em sembla que encà donarem faena.