El salmó diuen que és un aliment ben saludable. Encara que mos haja eixit un poc cru per la banda més grossa de les tallaes que mos va fer el peixcater de Consum. Un minutet més i haguera estat tot cuit del tot. Ho dien en algun lloc, que el peix ben cuinat és cosa de segons, i que és molt fàcil passar-se'n.
La mare de Takse diu que no coneix el llobarro: veu que Arguiñano en cuina en la tele i ella parla de la «lubina», lubina amunt i lubina avall, sense saber de quin peix es tracta. A la marjal no en fan, de salmons i llobarros. Eren més de pardalets, gallines i pollastres, arròs... Arròs sense varietat concreta i coneguda, el que caiga. En canvi, mosatros preferim la varietat gleva, tot i que vam tastar la varietat albufera —que demana una tassa més de caldo— i també estava bé.
Demà un dia d'eixos que santifiquem laicament amb esperit laboral i proletari, però més per fer festa que per reivindicar la lluita contra el «Taló de Ferro» que descrivia Jack London. 🔗
23 euros he pagat hui per un llobarro per sopar, jo i la dona.Però no diuen que menjar en casa és barat?
ResponElimina