dimarts, 29 d’abril del 2025

L'espenta del temps perdut

Les hores de silenci, claror i ràdio de piles d'ahir em van deixar les mans lliures per acabar Céleste i Proust de Chloé Cruchaudet. Vaig poder fer una lectura més seguida que de costum. A més, el còmic, el tebeo, la «noveŀla gràfica» —o com en vullguen dir— porta al final unes quantes recomanacions de llibres i audiovisuals que poden servir per a no desanimar-se per no haver llegit encara A la recerca del temps perdut, i també per a preparar-se millor per a fer-ho quan tingam l'espenta definitiva.

La cosa que vaig anotar és que les variants aviam —parenta de vejam, meam i atres—, deuen estar al caure dins del diccionari. O faran tard quan deixe d'existir el col·loquial que es suposa que hauríem de facilitar i fomentar. Que no mos agarre l'apagó per ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada