dimarts, 22 d’abril del 2025

Pa la roba

Este bloc va començar a existir al sandemà de l'enterro del papa Woytila. No sé quant de temps tardaran a enterrar el papa Bergoglio, però estic pensant que podria aprofitar l'avinentesa per a tancar la paraeta quan l'hagen enterrat. Si no fora per la militància lingüística i estilística —que no puguen dir que hi ha certs trets de la llengua que «no transcendixen a l'escriptura»—, ja dec haver dit massa voltes de tot i lo mateix pegant-li massa voltes al molinet.

Com ara que em ve al cap escoltant una entrevista a un escriptor valenicà, que no arribe a entendre quin sentit ocult té dir «aquest», «feina» i «dues» quan «el» ('et') fan una entrevista, devaluant i estigmatitzant les versions originals i pròpies del dialecte que estàs utilitzant —este, faena i dos—, mentres a continuació amolles «bueno», «pues», pronuncies les lletres de les sigles o els noms dels directors japonesos com si estigueren escrits tots en castellà-espanyol... Els dialectes i els registres, que hi ha qui els barreja com si tinguera igual sabó que fil negre pa la roba: depén de pa què.

En fi, no crec que ho faça, però serà cosa de pensar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada