En les coses de la normativa de la llengua (i en la legal) és habitual posar en primer lloc les conclusions i fer-se-les vindre bé per a justificar-les, però això no vol dir que siga inevitable ni recomanable.
No dona el mateix resultat decidir que l'aspecte més rellevant és la pronúncia del veïns del lloc que si es determina que és l'etimologia que si es determina que és el simbolisme de la grafia que si es determina que és la polèmica política que volem fomentar, etcètera. Els criteris de les institucions acadèmiques són uns, però a voltes són com els principis de l'acudit de Groucho Marx: «Those are my principles, and if you don't like them... well, I have others.»
En ocasions, eixos atres principis són la por al dogmatisme i als prejuís covats durant tants anys d'estar explicant romanços. I és comprensible, no convé acorralar un gat, és millor deixar-li obert el pas per a que fuja. Però si el gat eres tu, ho tens pelut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada