La mort del papa Francesc mos ha pillat per sorpresa pel carrer sentint tocar a morts estranyats passejant pel centre de la ciutat que es diu Valéncia però que encara s'escriu «València», que és una de les mostres de subordinació o menyspreu habituals que es practiquen entre els valencians contra l'autoestima coŀlectiva. Alguns eleven a símbol dogmàtic de militància la defensa de l'error, una cosa que haguera pogut passar en atres llocs, com ara si encara férem com als anys huitanta del segle passat, quan hi havia qui, animat per les analogies normatives, escrivia «Dènia» en lloc de Dénia, que és com es diu —i com fa anys que s'escriu—.
Pels comentaris que hem vist sobre la qüestió en la premsa, no cal pensar en arribar a una accepció raonada dels arguments més bàsics de la toponímia i la lingüística, sinó que hi ha qui ha trobat que el topònim servix com a xibòlet 🔗 per a desemmascarar geniüts egoistes, secessionistes encoberts o militants de l'espanyolisme indolents... Més tard hem sabut de què anaven els tocs. I ja sabem que això de devaluar la pròpia pronúncia també va de lo mateixet, encà que no vullguen, perquè acaba lingüísticament igual, com solia dir un collistaire de Migjorn, Jordi Minguell, cantant les absoltes.
Bona nit senyor Boronat. Acabem de llegir un informe de l'AVL sobre la grafia València, i a mi em convenç.Senyor Boronat, crec que estem davant d'un assumpte que es qüestió de fe.
ResponEliminaSí, l'argument «el timbre de la e tònica del nom de la ciutat es pronuncia tancat pels valencians i també per part dels parlants de la resta de variants occidentals de la llengua, mentre que en les variants orientals el topònim té un timbre obert» és molt aclaridor. Però és curiós que, pretenent fer ciència, la conclusió de l'AVL vaja contra les dades. Excepte si acceptem que siga una qüestió de fe, certament, com això del papa.
ResponEliminaExisteix la possibilitat de que el timbre de la e siga per influència dels benvolguts veïns de ponent?.Atentament Carles Rocher.Bona nit.
ResponEliminaEncara que siga una llàstima no poder adjudicar-los-ho (tampoc en els casos de Dénia, la Sénia, l'Énova...), doncs, no existix eixa possibilitat. Però, vaja, tot és possible deixant de banda el mètode científic i la dades lingüístiques. Hi ha qui preferix els dogmes i els prejuís. «Ca u panye», que dia ma mare.
ResponEliminaSenyor Boronat gràcies a vosté he llegit l'informe de l'AVL sobre l'accent del topònim València, quatre vegades. I he de dir-li que dir que Manuel Sanchis Guarner i el senyor Coromines no treballaven amb mètode científic em pareix una miqueta fort.Atentament Carles Rocher.
ResponEliminaBenvolgut Carles, podeu mirar l'apartat 47 de la gramàtica de Sanchis Guarner i trobareu una nota que comença: «Encara que la paraula València es pronuncia amb e tancada»... A continuació proposa continuar escrivint-la amb accent obert per a facilitar la rima en poesia amb el vocabulari modern. Coromines en l'Onomasticon Cataloniae 🔗 també explica que la pronúncia és «Valéncia», però que s'ha acceptat la grafia «València».
ResponEliminaEls dos autors que anomenes distingien la part científica i la part social o conjuntural de la qüestió. I els dos sabien perfectament que el topònim és «Valéncia» (el del País Valencià i el d'Àneu), però es veu que el pati, segons mostren alguns, continua estant malament per a estes coses.
La pronunciació no és l'única cosa que es té en compte, també es valora l'etimologia i els documents escrits.Bona nit senyor Boronat.
ResponEliminaSí, senyor Rocher, i per a fixar la forma vigent fins ara s'han fet prevaldre els elements conjunturals. D'acord amb l'etimologia també és «Valéncia». Si l'excusa són els documents escrits, podrien concloure que s'escriu «Valencia», que és com va aparéixer escrit en el Tirant lo Blanch o en el Llibre dels feits. El mètode científic no consistix a disposar els elements per a aconseguir la conclusió que preferim.
ResponEliminaEn estes coses de la normativa de la llengua (i en la legal) és habitual posar en primer lloc les conclusions i fer-se-les vindre bé per a justificar-les, però això no vol dir que siga inevitable ni recomanable.
No dona el mateix resultat decidir que l'aspecte més rellevant és la pronúncia del veïns del lloc que si es determina que és l'etimologia que si es determina que és el simbolisme de la grafia que si es determina que és la polèmica política que volem fomentar, etcètera. Els criteris de l'AVL són uns, però a voltes són com els principis de l'acudit de Groucho Marx: «Those are my principles, and if you don't like them... well, I have others.» I eixos atres principis em sembla que són la por al dogmatisme i als prejuís covats durant tants anys d'estar explicant romanços.
I bona nit, igualment, senyor Rocher.
ResponEliminaA manera de comiat. Senyor Boronat que gran va ser Fuster quan va dir:"parlant s'entén la gent, però normalment s'enroquen les postures" Bona nit senyor Boronat, ha estat tot un plaer.
ResponEliminaJo només enroque juant als escacs. Vos agraïxc els comentaris. Moltes gràcies.
ResponElimina