La grafomania deu dur a l'exageració. L'experiència que tinc per la meua dosi particular de logomàquia escrita em diu que, una volta relaxat el nervi de la indignació i l'ofensa, convé dedicar un temps equivalent a la porga, fins que una volta retallat, reordenat, sintetitzat i, si és possible també, destiŀlat, en l'escrit les idees queden clares, les dades estiguen comprovades, els arguments consolidats, i sempre que no siga un trasbals personal, convé evitar les estupideses autocomplaents.
Vaja, tot el que podem trobar a faltar tan sovint en alguns intercanvis de comentaris que l'anonimat i l'humor de malvoler afavorien abans a la porta de l'institut i ara en els mitjans en xarxa, inclús en els diaris que es suposa que proclamen els valors democràtics de diàleg, confrontació d'idees i respecte per les persones. Llegir segons que dels que formen part de la «teua» colla, 🔗 és pa enganxar a córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada