Quasi sempre que envie un missatge em ve una mil·lèsima de segon de dubte al mateix instant en què ja no puc evitar que ixca. Perquè sempre hi ha algun detallet millorable de redacció, un enllaç mal posat, un error de picatge, alguna dada que hauria de tornar a comprovar... Això també passava quan escrivíem en paper, però no eren tantes les possibilitats d'entropessar i, a banda, tenia una nom bonic en llatí que quasi justificava fer-ne per a poder-ho dir: lapsus calami. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada