La força i el poder

S'ha mort l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa. La notícia em pilla llegint, entre atres coses, Shanghai Hotel de Vicki Baum (versió en castellà de Máximo Siminovich, edició que crec que és de 1962). Mentres senc de llunt una reunió d'escala del veïnat —parlen de denúncies, de perfils per a la porta, dels timbres i dels telèfons, de les obres de la muralla...—, passe per un passatge que em sembla un retrat intercanviable per a diversos personatges coneguts que la humanitat ha patit i que ara mateix també podríem localitzar en diversos llocs del món:

Podia beure més que cap altre home i fer la més complicada operació immediatament després. El dia que va fer quaranta-cinc anys va apostar passar aquella nit amb deu prostitutes, i va guanyar l'aposta. Un gran seguici de concubines i servents, de partidaris i paràsits, l'acompanyava.

Li agradava presenciar les execucions, i travessant veloçment amb cotxe els horribles carrers de la Xina atropellava persones i animals. Anava a totes les curses de cavalls i l'apassionava l'aviació. Parlava bé l'anglés i el francés, i comprenia prou del rus per defensar-se dels emissaris soviètics i de les joves russes blanques dels clubs nocturns. Enviava i rebia regals, gegantines i pesades safates de plata amb afalagadores inscripcions, de les quals encara penjava l'etiqueta del preu. Quan un dia un diari el va atacar, Chang el va comprar i «va trencar l'escudella d'arròs» dels periodistes i responsables; des de llavors, els periodistes en parlaven com a benefactor de la Xina, ja que seus eren els diners, la força i el poder.

Diria que Vargas Llosa també en va parlar.