Entre les ocasions i oportunitats que els polítics haurien d'aprofitar per a assentar i impulsar les seues idees polítics hi ha les intervencions públiques, més encara si es produïxen en llocs rellevants i amb possible repercussió en la societat. Hem sentit en l'última sessió del Senat espanyol els senadors Eduard Pujol i Bonell i Enric Morera i Català com intervenien en castellà-espanol i no en valencià-català.
No sé com d'absurd i incoherent és això en el cas del senador català, però en el cas del valencià Morera la qualificació hauria de ser una desqualificació estrepitosa i vergonyant per a exercir càrrecs públics relacionats amb l'exposició i defensa d'idees polítiques. Podem arreplegar en una cerca en Google 🔗 un bon grapat de titulars sobre l'ús i el foment del valencià-català. Doncs, es veu que és una política suposadament promoguda per Morera per a fer titulars, però que es convertix en l'estafa habitual que practiquen alguns polítics quan es tracta d'aplicar amb coherència les idees que proposen.
M'haguera agradat, però no he trobat que Morera diguera mai allò tan tronat de «vergonya, cavallers, vergonya». En el seu cas seria una descripció evident.
Morera no té perdó de Déu
ResponElimina