Dis-ne inèrcia o dis-ne tradició: tanquem l'etapa del ple estiu al Canalla Bistro com fem des de fa uns quants anys, possiblement des de l'estiu de l'any que van obrir. Un factor essencial que mos ajuda a mantindre la familiaritat amb el local és el fet que la majoria dels cambrers que mos han atés sempre són de bon tracte i agradables en valencià i inclús amb accents diversos. I quant a la cuina, l'única recepta que mos té el cor robat —sobretot a Takse— és l'hamburguesa, però la resta de combinacions curioses sempre mos sorprenen i mos agraden. 🔗
Ara bé, la submissió dels clients valencians davant el castellà és quotidiana i omnipresent i condiciona els inicis de les relacions personals i comercials. A pesar de les dades i les evidències, es veu que hi ha molts clients que imaginen que encara trobaran penjats aquells cartells sobre l'obligació de parlar en castellà —que estan penjants, certament, en la mentalitat de massa caps calents—. Això fa perdre a molts clients l'ocasió de comprovar que els professionals de l'hostaleria també han de tindre capacitació per a atendre els clients en la llengua dels clients. I aixina, les cambreres que mos van atendre ahir no van evitar uns breus comentaris de sorpresa plaents al canviar al valencià-català (dialectes diferents) quan van captar el nostre valencià casolà i planer, tal com proposen els manuals de sociolingüística democràtica.
La cosa és que és una recepta que ja proposava Aracil («Educació i sociolingüística»): 🔗 «Serà supèrflua aquella estructura lingüística per a la qual, per qualsevol raó, no podrem trobar cap aplicació pràctica.» Vaja, a pesar de la inutilitat, continuarem uns anys més fent entrar el cap per la cabota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada