Em molestava que el Word s'obrira al seu aire, amb un document de fons blanc encegaor, i que el Windows posara els sons del sistema al màxim. Per a resoldre-ho, faig una macro Auto-Exec que m'apanya el color del fons del document que obri a l'inici —un gris clar tranquil— . A més, obri la interfície dels sons del sistema del Windows, els deixe a l'1 i evite que em pegue cada dia d'improvís la petardà que em sol pegar, perquè des de fa un temps de matí l'ordinador ha oblidat la configuració i torna a posar els valors originals.
Ja ho sé, a poc a poc m'estic deixant anar en l'estil d'estes notes, fent surar totes eixes variants que la literatura, l'ús administratiu i l'ensenyament han descuidat i deixat de banda, com si foren el verí que mataria la llengua, quan són les proteïnes o vitamines —no sé què quadraria millor— que l'alimenten.
Al cap dels anys de llegir i escriure, amb tota l'escola que tenim i, pareix mentira, però encara n'hi han tècnics lingüístics que actuen com si no hagueren llegit res de sociolingüística, com si hagueren assimilat més la ideologia dels quaranta anys de franquisme que no van viure que el solatge dels quaranta anys de la democràcia que han vixcut sense deixar-se impregnar per les idees bàsiques que la fonamenten.
Com a mostra desinfectant, l'article «Por qué no es tan terrible decir ‘mondarinas’ y ‘cocretas’» de Miguel Sánchez Ibáñez (El País, 18.09.2024) 🔗 és sobre el castellà, però va de classisme, de prejuís i de democràcia. Tal com passa amb la configuració de l'ordinador, en la llengua també, els valors originals o «genuïns» convé regular-los amb macros o a mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada