Després de llegir l'article «L’acció més efectiva (i més barata)» de Ferran Suay (Diari La Veu del País Valencià, 24.09.2024) 🔗 m'indigne prou per a enviar un comentari en la mateixa línia que reclama l'articulista:
La subalternitat és molt ben valorada per molts polítics. El súmmum va ser el juí al Tribunal Suprem espanyol contra els independentistes catalans: tots van parlar en castellà-espanyol. Van il·lustrar perfectament la seua subalternitat personal i política. Després d'això, sentir Enric Morera expressant-se en castellà al Senat no sorprén tant (i menys encara si saps que practicava la subalternitat del valencià en les Corts Valencianes quan n'era el president). Segura que pensaran resoldre-ho fent campanyes decoratives de murals, tramvies i autobusos. Es veu que deu ser més gratificant fer-se la víctima davant el que és impossible que ser responsable de complir les teues possibilitats.
Més tard lligc en l'article «Proposen ampliar l’ús del català, el basc, el gallec i l’occità al Senat» de Sebastià Carratalà (Diari La Veu del País Valencià, 23.09.2024) 🔗 que l'ús normal del valencià «al Senat està limitat als debats de les mocions en el ple, la comissió general de les comunitats autònomes i la presentació d’alguns textos escrits». Per tant, envie un segon comentari de rectificació per a manifestar la meua falta de dades sobre el context de l'actuació de Morera i la meua esperança que els meus prejuís —basats en la seua actuació com a president de les Corts Valencianes— es puguen vore corregits positivament amb la seua actuació com a senador pel que fa a no practicar la subalternitat de l'ús del valencià en l'àmbit institucional, si més no, no practicar-la quan hi ha els mitjans difonent-la. Quan girem l'esquena i no ho vegem, pel que he vist, la cosa va per mals viaranys.
Es fa tard i per ara no han publicat el meu segon comentari. Ho aclarixc ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada