M'hauria d'haver pres el Dormicum (midazolam, substància anestèsica), però els problemes informàtics han canviat el dia de la consulta, aixina que m'he trobat amb una vesprà per davant que no m'esperava. El meu cervell passava en bucle vídeos de sacrificis rituals, de les penombres del porgatori i d'aquells fantasmes evanescents dels malsons de quan era menut al llit tan alt amb un cobertor tan pesat on m'amagava tement que em despertarien de matinà, faria fred i me n'hauria d'anar intern tota la setmana llunt de ca ma uela.
No agarraré l'estil d'Ursula K. Le Guin (traduïda per Elena Ordeig), 🔗 però m'inspire hui en alguna d'eixes agones mentals d'un llibre seu i deixe quatre ratlles anecdòtiques. El relax allibera una mica: hi haja pau mentre m'arriba la resposta del Cercaterm sobre els «criptobrós», o les novetats que puguen decidir en l'acadèmia sobre la millorable despenalització i gestió escrita d'unes quantes formes referencials del valencià general és ara mateix un absurd que «arrastrem», que no mos s'entravessen gens en la gola, però que hi ha qui pareix que s'ofegue per vore-les escrites, atabalat per una escriptura que fa d'anestèsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada