M'escriu un company expert en coses de gramàtica, m'exposa unes matisacions a la fitxa «incoatiu -iva». 🔗 Això m'obliga a revisar-la i inclús redissenyar-ne algun fragment. Li ho agraïxc, encara que no acabem d'estar d'acord en tot:
T'agraïxc el comentari. ¡I tant que m'aporten!, i més encara si són esmenes i discrepàncies.
He de dir que la meua intenció amb la fitxa era fer-la sintètica i no prolixa. Pretenia fixar en la ment de qui la llegira que les formes generals i principals d'ús són les usuals en la realitat quotidiana de la llengua, cosa que inclús es desprén de l'exemple de Fabra en 1918. Sense estendre'm més del compte, crec que he trobat una manera d'incorporar en una nota al marge la primera part del que em dies. Anteriorment ho havia descartat per no allargar-me en explicacions.
Quant al que dius sobre la giec, he afegit la referència bibliogràfica, que me se va despistar pel poc que diu sobre les formes valencianes i perquè coincidia amb el que diu l'avl.
Entenc això que dius del meu comentari reticent sobre un estàndard oral ja possiblement superat. Espere que aixina siga. Això voldria dir que els membres valencians de l'institut no continuen alimentant els prejuís sobre el valencià que es van generar a partir dels anys cinquanta del segle passat, prejuís que tenen una mostra eloqüent i lamentable en un exabrupte estilístic de Joan Fuster (carta a Sanchis Guarner de 10.09.1949):
Una qüestió que se'm plantejà desseguida fón la conjugació incoativa dels verbs de la tercera. (Perdona si fique el rem en alguna cosa; sempre he estat un mal estudiant de gramàtica). Fer l'increment incoatiu en -ix, no m'ha semblat mai massa literari. En -eix el feien els clàssics i el fan els altres dialectes. ¿No és aquesta transformació d'-eix en -ix una degeneració dels nostres parlars? Supose que els filòlegs fareu alguna distinció entre degeneració i evolució.Com a antic estudiant de filologia, crec que Fuster va ficar «el rem», com temia. I que una part del problema és que vam assimilar això de la «degeneració» de les llengües, seguint el model educatiu i ideològic imperant aleshores en Espanya per al cas del castellà.
Si, tal com dius, és cert que pareix que els gramàtics valencians no es posen d'acord, tingues en compte que això és perquè encara perdura eixa concepció sobre les llengües (i les varietats). Al cap i a la fi, el prejuí era de Joan Fuster i respecte a la pròpia varietat lingüística: no podia ser irrellevant tenint en compte com ha evolucionat (¿o degenerat?) el nostre país d'ací baix.
De totes formes, més enllà d'alguns gramàtics, allà on la llengua és viva, hi ha un acord ben clar sobre les formes i les possibilitats dels incoatius (i d'altres formes verbals desateses). En canvi, és curiós i fa pensar que molts que no solen parlar mai en valencià hagen assimilat en l'ensenyament no tant la llengua i les possibilitats d'ús, com els prejuís sobre el lèxic, la sintaxi i la morfologia de la variant valenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada