Els demane als meus companys amb fills adolescents i postadolescents si saben què vol dir «dis-me la cosa més ràndom que t'ha passat hui»... Em sorprén que no en tinguen ni idea, perquè la cosa es veu que s'ha estés prou per a denominar això que jo no sabria denominar, («¡me n'ha passat una!», podria ser una opció). Takse diu que en algun temps s'haguera dit «friqui» —no hi ha mai equivalents exactes—, però quan teníem al voltant de setze anys no recorde que hi haguera una expressió aixina. Ma mare fea: «¡m'ha passat un cas!»...
Els del Diari La Veu (17.07.2022) ho han interpretat com a «anècdota extranya», però diria que el to del que li conten a Maria Mandarina 🔗 va més enllà del formal i neutre «anècdota». En fi, el vocabulari gremial de les generacions va formant estrats que no sempre es toquen entre ells. Si jo ara amollara un «¡bi-bop!» de la meua època adolescent vallera, crec que s'entendria pel to i l'expressivitat, però seria una expressió connotada per l'edat de qui la diu, que això deu ser tot. Ben random 🔗.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada