Lectura fàcil, eixa és la nova estafa que s'està perpetrant en la gestió lingüística de l'administració pública valenciana pel que fa a la seua producció textual juridicoadministrativa. L'estafa em sembla que també es dona en castellà, és clar, però el cas és que s'agreuja en valencià quan el que es fa en esta llengua és simplement passar el traductor automàtic. I a voltes inclús ho revisen un poc per a evitar errors ortogràfics —del nivell de detecció que puga tindre els corrector del Word.
Ja ho diu la dita, «l'ocasió fa el lladre». Després de la disfressa del llenguatge no sexista, que tant mos ha tingut entretinguts per a no res, es veu que ara la passa és la lectura fàcil. Els ideòlegs i devots de la «lectura difícil» del llenguatge juridicoadministratiu actual han tingut la pensada de fer-ho fàcil per a... Ací em bote la part en què hauria de descriure com expliquen a qui van adreçats eixes versions de texts normatius.
És a dir, sense solució de continuïtat, es veu que podem cremar etapes perquè som aixina de fantàstics. Sense passar pel «llenguatge planer» (el plain english de l'últim terç del segle passat) passarem de colp del «llenguatge difícil» o, tal com preferix denominar-lo Takse, «llenguatge prepotent» a la lectura fàcil.
¿És possible la lectura fàcil d'un llenguatge difícil? Els devots de les causes han pensat que sí: això sí, sense aplicar els incoatius en -ix, els demostratius sense reforç, el lèxic quotidià, la sintaxi directa i simple, la univocitat terminològica, han ideat que estan fent lectura fàcil en valencià si fan la traducció d'una suposada lectura fàcil del castellà, traslladant al valencià totes les incoherències, calcs i destrellats habituals de les traduccions administratives mecanitzades amb l'additiu de la normativa formalista burocràtica.
Ah, i l'interés real de la Generalitat valenciana en la qüestió es pot comprovar si obris la pàgina web que dediquen a això: les guies estan només en castellà. I els documents de lectura fàcil, elaborats pel Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de la Comunitat Valenciana, donen resultats tan simptomàtics i que fan fàcil d'entendre la gestió lingüística que també s'aplica en este cas contra l'ús del valencià:
Els pobles tenen el seu propi dret civil,
que creguen (sic) els seus habitants dia a dia.«Guia fàcil sobre els contractes agraris en la Comunitat Valenciana»
La veritat, no mos ho creguem massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada