Acabe el llibre Als peus de la lletra de Toni Sabater Pérez. L'he llegit quasi tot aprofitant la minsa fresca que ha fet estos dies de bon matí. És una bona introducció a moltes lectures, un petit compendi de literatura «moderna» variada que podria ser molt útil per a fer unes quantes lectures d'estiu. I amb això de la modernor vull dir que no recula més enllà del segle xix (amb Goethe), però es situa essencialment en el segle xx amb arribades al xxi (com ara amb Sergi Pàmies o Anna Moner).
Supose que l'editorial hi deu haver fet una bona faena, perquè hi ha pocs errors i inclús algun rastre de l'absurda pressió normativa en el tractament de la preposició baix, convertida en un «davall» sistemàtic, inclús per a eixe sentit castellà del bajo quan equival a un simple i corrent amb (una ocasió només). Això sí, uns pocs detalls solts mostren la pressió del castellà literari o juridicoadministratiu —i no sé si del francés en el cas de l'expressió «una sort de», que apareix una desena de voltes—. A l'editorial li s'ha escapat que el verb precisar en valencià vol dir 'determinar amb precisió' i no 'necessitar', que per a això ja tenim este verb.
Un dels estilemes —per dir-ho de manera pedant— que m'han cridat l'atenció és l'interés de fer-los uns finals redons a cada article apeŀlant molt sovint a l'«alta literatura» o a la «passió pura per la literatura». Com si Sabater estiguera fent una petita reivindicació de la seua passió. Literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada