Ser persona pareix poca cosa

Veig el primer episodi d'un documental, Líderes nazis: el origen del mal, que va sobre Goebbels. La veu en off obri la biografia ideològica del líder nazi assenyalant que inicialment va ser d'esquerres i que havia llegit Marx. A continuació diu:

Marx calificaba a los judíos de usureros y amantes del dinero. Marx decía de los judíos polacos que eran la raza más despreciable que había. Incluso llamaba a sus oponentes políticos «negros judíos».

No he localitzat on fea eixes consideracions sobre la «raça» dels jueus, però sí que podem localitzar on utilitza l'expressió Itzig (terme que no sé com traduir, però que és despectiu en lloc de «jueu») 🔗 o jüdische Nigger, 🔗 🔗 en singular, perquè anava adreçada a una persona concreta, Ferdinand Lassalle. D'acord amb una possible interpretació del passatge de la carta a Engels en què Marx utilitza eixe qualificatiu contra Lassalle, podia entendre's que Marx no apreciava gens Lassalle, a qui desqualificava entre altres coses per ser inconseqüent amb les idees que exposava políticament o per perquè considerava vàlides pseudiciències com la fisiognòmia. 🔗

I precisament seria aplicant la fisiognomia que Marx podia generar una desqualificació del mateix Lassalle, seguidor d'eixa pràctica, al considerar que la forma del seu cap i els seus cabells arrissats eren una prova que descendia dels negres que s'havien unit a Moisés, tal com explica Robert Fine en «Rereading Marx on the "Jewish Question". Marx as a Critic of Antisemitism?». 🔗

En fi, tot el debat em pareix que té a vore amb el problema del dogmatisme en què cauen algunes persones que seguixen corrents polítics o ideològics sense reflexió ni arguments, però sotmesos a sentiments i a la devoció encegada. Tots podem mejar glòria, però ja sabem com acaba la dita. L'article de Robert Fine és ben interessant, perquè mostra els matisos i interpretacions contraposades derivades de complexitat de recordar que les víctimes són persones, no herois i ni sants. Això de ser persona pareix poca cosa, però seria un bon principi. En la qüestió jueva, en la valenciana o en l'espanyola, si és que tot això han de ser qüestions d'humanitat.