dijous, 14 de juliol del 2022

Sobren profitosos

Takse m'envia un enllaç a un article de Rudolf Ortega en el Quadern del diari El País titulat «Falten correctors. La manca de correctors és conseqüència de la consideració que el métier ha tingut entre els filòlegs i en el sector mateix». 🔗 Fa unes setmanes vaig estar mirant de trobar empreses de correcció de texts que foren capaces de corregir un text literari escrit per una persona de Llutxent. Només en vaig trobar dos o tres que tingueren un web en condicions i que semblaren mínimament professionals. I cap era valenciana. Eren catalanes, una va respondre que podia mirar-ho i una altra va respondre que no podien fer-se càrrec d'eixa faena.

El cas és que, segons Rudolf Ortega, hi ha faena a pataes i les coses estan millorant en eixe àmbit:

Afortunadament, de la banda del sector les coses estan canviant. Ara hi ha editorials que et mimen una mica més, t’incorporen als crèdits o t’agraeixen la feina a les xarxes, et fan sentir part d’un equip encara que treballis a casa tot sol i et fan partícip d’un projecte a llarg termini. Fins hi ha editorials que tenen cura de les tarifes i veus que no van a rebentar. Ara falta que els filòlegs i lingüistes ens ho creiem i veiem aquesta feina com una opció de futur que val la pena formar-s’hi, dedicar-s’hi professionalment i viure d’això.

Si les coses anaren com haurien d'anar i l'ús del valencià anara millorant realment, espere que també al País Valencià algú tornara a tindre l'atreviment i l'oportunitat real de fer faena retribuïda i pagant imposts, perquè per ara pareix que quasi tot siga cosa de conéixer algú que, fora de la seua faena de funcionari —i no necessàriament en funcions de tècnic lingüístic ni necessàriament amb idea del que hi ha més enllà de la normativa de l'ensenyament—, fa correccions i traduccions en negre i rebentant els preus, de manera que hi ha editorials i empreses que se n'aprofiten i no creen eixos llocs de treball. I aixina s'ha devaluat fins ara tant la qualitat del resultat com la possibilitat que la llengua siga entesa com a element de valor social i econòmic. Fins ara ha segut aixina però, en realitat, no falten correctors, sinó que sobren profitosos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada