Dos llibres més per a polemitzar i debatre sobre la qualitat i la quantitat de l'ús del valencià-català a Catalunya a càrrec de dos «malfactors» habituals, Pau Vidal Gavilán amb Nivell Ç i Enric Gomà i Ribas amb Prou catastrofismes lingüístics. En van parlar anit al Més324 amb Xavier Graset. 🔗
El detallet que m'ha cridat l'atenció és l'ús que fa Gomà de l'adverbi prou en el títol. És un ús que prové de l'ús com a interjecció (recollit pel dnv), 🔗 però diria que interferida per l'ús que fan en castellà de basta en un context semblant. Eixe mateix ús apareixia en un subtítol d'un llibre editat per Carme Junyent: «Prou textos incoherents i confusos». Este ús en el subtítol li vaig indicar a Junyent que jo l'entenia com si diguera que n'hi ha una bona quantitat de textos d'eixe tipus i no com a interjecció negativa. En el cas de Gomà, pareix que anuncie una recopilació de catastrofismes lingüístics.
Si la idea és usar l'exclamació negativa, jo acudiria al recurs que sí que apareix en la gramàtica de l'iec (17.3.1.d):
El quantitatiu prou pot formar part de predicats complexos com haver-n'hi prou o fer-ne prou, que tenen un sentit pròxim a bastar: Ja n'hi ha prou d'aquest color!
Per tant, «ja n'hi ha prou de textos incoherents i confusos» o «¿Textos incoherents i confusos? ¡Prou!», per al llibre de Junyent; en el cas de Gomà, «Ja n'hi ha prou de catastrofismes lingüístics» o «¡Diem prou als catastrofismes lingüístics!», i altres versions possibles. De fet, he pegat una «mirà» a les converses de Fabra 🔗 i no he trobat cap cas com els que usen Junyent i Gomà, però sí que he trobat un emfàtic «ja n'hi ha prou» (conversa 859, 21.12.1907).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada