Entre Els estranys de Garrigasait i l'Stefan Zweig beŀlicós dels primers anys de la primera guerra mundial, segons Martí Monterde (Stefan Zweig i els suïcidis d'Europa), estic entre una ficció que no veig que vaja enlloc i alguns caragols retòrics que em recorden les classes diegètiques de crítica literària d'aquells anys de facultat.
Pareix que han aprovat la llei de la polida laboral —no arriba a reformar res— pels pèls, 🔗 perquè la cacera ha de continuar, siga contra els independentistes, siga contra els treballadors, amb la connivència dels sindicats graciosament subvencionats del règim.
Em recree en Zèfir —¡encara funciona de tant en tant!— mirant que no hi ha el substantiu apujada, sinó pujada i puja, tot i que els preu tant pugen com apugen, segons el barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada