Un altre dia per a topar amb les inconseqüències habituals entre l'aplicació dels criteris i el costum de reinventar-se'ls cada dia. Coses de la faena, que pareixen tan quotidianes, però que sintonitzen amb les fantasies artístiques. Belén Gache escriu:
Com que li va ser impossible convocar músics interessats en la seua proposta, Klein va optar per dirigir ell mateix la simfonia al davant d'una orquestra imaginària.
Cal tindre en compte que la suposada simfonia d'Yves Klein, Simfonia Monòtona-Silenci 🔗, consistia en vint minuts d'un acord en re major i vint minuts de silenci.
Al meu poble hi havia una expressió per a això: «no estan tots allà, no».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada