M'estava costant un poc refer-me de les proves interessades —perquè encara m'interessa aprendre— que estic fent —amb la inconsciència pertinaç d'actuar igual i intentar aconseguir un resultat diferent— per a participar i coŀlaborar en un projecte funcionarial on mos movem entre els qui no tenen gens d'interés a fer res, però que fan per dissimular-ho, els qui esperen que ho faça un altre i els qui estan més interessats en véncer qualsevol debat que se'ls presente que d'aportar o millorar idees i coneiximents. Entre estos, m'admiren molt els que tenen l'habilitat d'exposar amb un to docte llistes ben completes de desconeiximents com si estigueren fent una conferència sobre l'origen de l'univers.
Takse coneixia una funcionària exposava la seua manera de treballar aixina: «mientras jodo no barro», expressió que no he trobat en cap llibre, però que deu ser una versió d'una pràctica atàvica de l'administració feudal i paternalista. La versió actual es la diferència entre teclejar tres-centes voltes per a corregir un error en una paraula o fer una substitució automàtica de tots els errors una volta. M'emocione quan els senc renegar i lamentar-se de com és de carregosa i tediosa la faena que tenen entre mans, que en no sé quin departament ho fan tot al revés...
Per a recuperar-me també de la meua faena carregosa i tediosa, una companya de l'avl m'alleuja el final del matí: han inclòs litre2 com a nom de planta. Eixa prova ha anat bé, algú ho ha tingut en compte i hi ha pensat un poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada