El confinament ha fet que haguera de sentir un poc més la ràdio del matí i també de tant en tant les notícies d'À Punt. La programació en valencià de la Cadena ser és voluntariosa i necessària, inclús arriba a tindre un cert interés per les persones convidades, tant perquè saben de què parlen com per què n'hi han que inclús saben parlar un valencià general ben usual i ajustat al que expressen. En canvi, els locutors posen interés i bona intenció, i això ja és molt en una empresa privada al País Valencià. Sense més gruix econòmic lligat a una concepció del país que continga la llengua, encara sort.
Un cas més estrany és el de la nova televisió pública valenciana, que no puc evitar que em continue recordant el malbaratat Canal 9 de sempre en la part de l'ortoèpia dels periodistes i locutors. Tal com passava abans, hi ha veus que pareix que tinguen la consigna de fer totes les esses sonores (i podem sentir «nesesitar» o «desisió»), cosa que deu ser un recurs amanoset davant un panorama normatiu i docent on encara pareix que continuen vigents els prejuís dels anys huitanta i noranta contra tots els registres del valencià general.
La cirereta del pastís és eixe anunci de publicitat institucional que diu que no sé quin servici públic «roman» obert o treballant... ¡Era massa simple un «continua», «es manté» o «està»! Eixe «roman» denota tant que la versió valenciana de l'anunci és una traducció del castellà com el prejuí habitual contra les maneres més simples i bàsiques de l'expressió adreçada a un públic general. Exactament el contrari del que hauria de fer una institució pública. És a dir, els símptomes continuen sent els mateixos i, per tant, deu ser que, en el fons i en la superfície, encara estem de sort si podem renegar d'això. Li peguem voltes al molinet, però, de forment, poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada