El segon dia del confinament decretat pel govern espanyol per a lluitar contra el covid-19 veig un gafarró a la barana del balcó mentres xarre pel mòbil amb una tia meua. Plou, però quan m'ha vist, el pardalet se n'ha anat volant. Al Consum no hi ha ni botelles ni marraixes d'aigua mineral ni paper del vàter. Queda poca llet. Supose que no tenim vaques ni cabres en casa i encara hi ha gent que pren llet de matí, però les aixetes funcionen i el coronavirus no provoca inevitablement cagueroles, aixina que no sé quina neura hi ha amb el paper.
Un opinador radiofònic comenta que l'estat espanyol haurà d'anar adoptant no sé quines mesures «perquè ho estan fent Alemanya i França». Eixe argument no té cap fonament, perquè per eixa regla de tres, eixos països no haurien de fer si Espanya no ho ha fet abans... Deu ser la lògica del paper del vàter: si aquells se n'emporten, jo també, i més, ja posats. Per sort per a mi no pareix que als allunats els agraden les bajoques. Aplaudiments per als sanitaris, però també per als llauradors, per als forners i els botiguers i per als reposadors dels supermercats. Possiblement, si no els compràrem avions i tancs a Alemanya i França, podríem invertir eixes milionades en sanitat pública i medi ambient de tots. I si mos imiten com voldria l'associació internacional d'opinadors, el pròxim virus mos agarrarà amb més bona cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada