Després d'haver apuntat l'altre dia contra la faŀlàcia d'un suposat «exèrcit antivirus» que mos volen vendre ara els qui es beneficien del negoci armamentístic en les estructures «essencialistes» (no essencials) de l'estat, m'alegre que Mercè Teodoro («Mosques amb canonades», Nosaltres La Veu, 27.03.2020) haja ampliat amb més dades i reflexions la qüestió, perquè es suposa que quan passe el confinament i tornem a «poder» malbaratar els recursos, el medi ambient i la vida de les persones, hauríem de tindre a punt algunes idees per tal de «no tornar-ho a fer», refent el lema dels qui han segut condemnats i empresonats després d'haver exercit drets i d'haver proposat accions democràtiques.
Talment això, si els fracassos de les actuacions correctes han de dur a la resiliència i a la persistència seguint el lema «ho tornarem a fer», una societat democràtica que vullga sobreviure ecològicament i socialment hauria de ser capaç de dir «no ho tornem a fer» quan la proposta torne a ser que les retribucions de les faenes essencials de la societat siguen envilides i reduïdes a la misèria i la subsistència precària o esclava, mentres mos volen tornar a encegar amb la lluor econòmica que reben les faenes que hem «confirmat» que són secundàries o accessòries.
¿De quants virus mos han salvat els executius de l'Ibex i quantes vides han malvat els seus salaris aconseguits amb informació privilegiada, amiguisme, desigualtats, retallades i privatitzacions dels servicis públics essencials? Durant el confinament podem anar pensant en la renda bàsica (La renda bàsica de ciutadania, abril de 2005), els salaris màxims (Toño Fraguas, «Viaje a la mente de un ejecutivo millonario», La Marea, 06.10.2015), comerç just, etc. Després de la pandèmia vírica no estaria malament que mos afectara una epidèmia de trellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada