dimecres, 4 de març de 2020

Optimisme sense xarxa

Sembla que alguns ha trobat que ja poden ajuntar en una mateixa oració la injustícia de la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els líders independentistes i el fet que els dirigents que havien de dur la independència ho van fer prou malament, amb improvisacions i poca preparació. En tot cas, no és raonable ni admissible que eixos defectes o errors dels independentistes —una poca traça que pareix ja proverbial—, siguen la causa suficient i el fonament de cap sentència que haja de respectar els drets fonamentals.

Abans que Hitler arribara a ser canceller, Göring no va trobar proves que incriminaren els comunistes en cap conspiració contra la democràcia alemanya, però era raonable pensar que uns comunistes devots d’Stalin es mereixien això i més, i els va perseguir amb mètodes que defenien una idea d'Alemanya. Poc després, Göring, com a president del parlament, va mirar cap a un altre cantó per a impedir donar-li la paraula i que Von Papen dissolguera el parlament. El joc brut democràtic té conseqüències. El de Von Papen, el de Göring, el dels jutges que validen els seus prejuís amb sentències carregades d’adhesió nacionalista.

Veure un documental de la bbc sobre l’ascens de Hitler al poder oferix lliçons. Els doctes professors que ixen diuen que als anys trenta encara no mos sabíem les lliçons, però que ara sí. Un altre optimisme sense xarxa, clarament.

Cap comentari:

Publica un comentari