Papers menuts

Em pega per mirar per què l'actor Pedro del Río (1926-1991) té una plaça en Sollana, vora les vies del tren. Hi ha uns taulells que ho commemoren, amb l'actor alçant un barret somrient. Encara no ho he descobert. De moment he vist que va ser actor de teatre, cinema i televisió, segons informa l’IMDb. Estranyament, en eixa base de dades no apareix cap foto seua. Com que diu que va fer de «quesero» en el film La mitad del cielo (1986) de Manuel Gutiérrez Aragón (veg. You Tube, minut 32), aprofite i li faig un retall que podria servir com a retrat d'urgència per a una possible entrada de la Viquipèdia.

I aixina passem la vida, com a grans actors en papers menudets. Tot i que a alguns, com ara a Pedro del Río, va i els firma una bona necrològica Eduardo Haro Tecglen (El País, 26.06.1991; consulta: 09.03.2020), no sé si ben titulada «El éxito de Pedro del Río», on podem llegir cap al final:

El antiguo empleado de banca no se iba a ir de este mundo sin haber sentido por dentro aquello cuya llamada le hizo dejarlo todo: pisar un escenario con fuerza, sentir al público escuchar cada una de sus palabras, dominar todos sus gestos y, al fin, escuchar la gran ovación, leer las mejores críticas. El canto del cisne.