Quet i confinat, me se remouen els sentiments pertorbats per l'epidèmia de la covid-19. M'arriba a la bústia el Resumen Latinoamericano dedicat a la «contrainformació» i em deixe dur per les dades repensades pels qui estan atents als barris baixos del capitalisme al centre i el sud d'Amèrica, com ara passant per l'Argentina, el Brasil, Perú, Xile, l'Uruguai i els altres països on es combinen peces que coneixem poc del sistema de producció que alimenta la màquina depredadora neoliberal.
Des d'un dels articles bote a «Crisis muncial, coronavirus y capitalismo moribundo: un cóctel mortal» d'Andrés Piqueras, professor de la Universitat Jaume I (Público, 17.03.2020), que no sé si m'obri els ulls pel que lligc o perquè me s'està fent real el record del film World war Z de Marc Forster (2013). Per sort, i per molt que els ho semble a alguns militars «espanyols» (a qui Àngels Barceló entrevista sense comentar res sobre l'espanyolisme vibrant de Fernando López del Pozo), no és una guerra, sinó una contaminació vírica que caldrà aclarir i una gestió sanitària millorable. Damunt, hui tampoc hi havia paper del vàter en Consum, ¡però la nevera de les verdures està plena de bròcolis!
Comence a llegir The shoes of the fisherman de Morris West (1963), perquè em va agradar el film (1968) i la música. És ficció, ja, i comença amb el conclave... ¡També un confinament! Purneja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada