En ple confinament per la pandèmia de la covid-19, acabe La mort a Venècia de Thomas Mann (1913; traducció de Joan Fontcuberta i Gel de 1966), cosa que també em fa sospitar que vixc algun malson estranyament real, vist que eixa noveŀla s'ambienta de manera determinant en una epidèmia de còlera a Venècia. A més, el protagonista s'obliga, segons com es mire, a un confinament en la ciutat després d'haver decidit que se n'anava d'allà.
Per vore amb què puc continuar en format electrònic, mire les lectures possibles que tinc arreplegades i pendents en el Kindle i en veig una que no esperava mai poder llegir en estes circumstàncies: A Journal of the Plague Year de Daniel Defoe (1722). D'alguna manera, la literatura, com l'aigua, troba sempre el seu camí per a abraçar i somoure la realitat, mos obliga a confinar-mos entre la raó, els somnis i els malsons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada