Una part de la històrica família Borja ni mos mira a l'entrada del Palau de les Corts. Són estàtues blanques de guix (de Manel Boix) i no es poden moure. Bona cosa d'això passa amb les mirades que es fan des de la presumpció i l'encegament de la prepotència. Hi ha qui s'enguixa de sensació de poder i creu que la resta hem d'estar a disposició discrecional dels seus interessos i ocurrències. I vist el que hem de vore cada dia els qui treballem en la institució, una mala metàfora per a cada matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada