La fera dorm, però dins de molts de mosatros. No sabem exactament què la fa despertar, però sí que sabem quan mos hi oposem amb raons i valors ètics i quan estem promovent que s'encegue i mos deixe cegos. Tant és que es tracte d'estar a favor d'algú perquè el «coneixes» com a favor d'una pàtria perquè és la «teua», i tantes indecències que només accepten que siguen a favor «nostre».
En les negociacions sindicals passa això també: saben que mos estan volent enganyar, i saben que ho sabem. Però el que és gros és que es pensen que tenen a exigir-mos que fingim que som bovos. Els drets lingüístics dels ciutadans es complixen quan l'administració els atén i els respecta, i una administració pública (com la de les Corts) s'ha de dotar del personal capacitat per a respectar els drets i deures lingüístics, és una administració que continua sembrant la llavor dels monstre. ¿Drets lingüístics? ¿Drets socials? ¿Drets humans? No es trenca cap acord (El Mundo, 27.06.2018), es millora quan exigix que es complixen els deures dels funcionaris, legals i ètics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada