Diu Mario Bunge que l'agonisme (que es basa en Heràclit i no es referix a les «agones» de la mar ni a l'agonia i els ois) «passa per alt la cooperació, que està tan estesa com la competició». No sé com ho calcula, però em sembla que la quantitat d'una i altra no lleva que la qualitat excessiva de la competició siga més habitual que els excessos de col·laboració, que supose que també deuen ser negatius, tot i que trobe que costa arribar a detectar-los en esta societat.
D'altra banda, fa uns mesos que no pare de renegar i sospirar ansiós. Tot i que trobe que sóc més cooperador que competidor, tinc quimera que el medi en què em moc sospita el contrari i actua, per tant, en conseqüència. Sí, col·labore en la competició, és a dir, em derroten seguit seguit. I sant tornem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada