Baixes del tren amb les aromes sabonoses de la fàbrica que hi ha davant. El centre de Benicarló és menut i es pot recórrer ràpidament. És tranquil i té places agradables. Parem a comprar una gorra, que fa sol. I topem amb un senyal curiós que alerta del perill que són els xiquets. Tot es pot interpretar (bé i malament), però els fets han de confirmar o desmentir les interpretacions. Espere que els xiquets de Benicarló no siguen com els cérvols que s'espanten i boten damunt dels cotxes, perquè el perill són els cotxes, i per això és agradable tindre la ciutat per a passejar.
En canvi, mos sorprén que des de l'estació del tren fins al centre de Benicarló calga travessar la carretera, sí, correguent com si fórem cérvols, perquè no hi ha ni semàfor ni pas «zebra» per a vianants. Salvem l'obstacle gràcies a la fortuna atzarosa.
I un altre atzar fa que em perga el diari de hui. En tot Benicarló pareix que n'hi hagen només dos quioscs oberts els dissabtes de matí. En un no accepten la targeta de la meua subscripció i en l'altre els faltava el suplement. Com que el diari és el El País i ja només m'interessa residualment per alguns articulistes i opinadors i pels suplements, doncs, no m'acalore massa si em quede un dissabte sense les ratlles del diari. Tornem a l'estació, salvant de nou les ratlles de la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada