Continuant amb els canvis ortogràfics (veg. 13.06.2018) que ha començant a aplicar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), he de reconéixer que sempre hi ha decisions normatives sorprenents. I no tant perquè siga una alegria, sinó perquè comproves que, molt sovint, quan es posen a fer normativa, els acadèmics d'allà i d'ací es veu que ho tracten un poc com dia una companya meua que volia fugir d'u debat sobre decisions estilístiques: «a vore qui la té més llarga».
No sé si és llargària o entusiasme pel poder de decidir. Perquè algun dia hauran d'explicar els acadèmics dels nord i del sud per què hem de posar o no guionet en alguns casos que pareixen més arbitrarietats decoratives que decisions regulades, coherents i raonables. Per exemple, no sé quin deu ser l'avantatge comunicatiu d'anar variant entre «exdirector», «exdirector empresarial», «exdirector d'art», «exdirector artístic» (?) i l'«ex-director general» que proposen. Més encara: ¿com pots explicar això sense riure pels motius que t'has d'inventar i que arriben a sonar ben absurds?
L'absurd es fa evident, sobretot, quan t'adones que, parlant, no hi ha guionets i tot això es pronuncia igual; i per escrit, no s'ha establit que hi haja cap diferència entre l'«exdirector general» i l'«ex-director general». La gràcia deu ser que tot això és ben entretingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada