Em sentia lligat a mantindre una certa coherència, inclús molta coherència, entenent-ho com una virtut. Però, mirant com persistixen algunes idees o prejuís en l'aplicació real, la coherència no deu ser realment cap virtut. Més aviat deu ser un instrument de la voluntat que cal utilitzar amb mesura, amb precaució, sempre dependent de la comprovació que el manteniment dels nostres principis o valors no està produint més mal que bé.
La coherència pot ser admirable quan es útil per a dur avant reptes complicats i positius, però si es tracta de persistir en l'error o en el desficaci, doncs, és preferible renunciar-hi i acceptar que hem estat derrotats per la prudència i l'autocrítica. La prova de concepte, que diuen. És millor aprendre a esmenar-se que ser tan sols conseqüent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada