Mirant la degradació democràtica institucional que s'està acarnissant amb els presos polítics catalans segrestats pels poders fàctics de l'estat espanyol i, en conseqüència, que estan segretant l'estat de dret de tots, i mirant la situació política i legal del Parlament de Catalunya, prove a consolar-me del disgust per la negociació sindical que estem intentat mantindre en termes racionals amb els poders fàctics administratius de la cambra valenciana.
La contrapart institucional —reduïda a uns quants caps administratius lliurats a les seues ideologies peculiars— actua seguint els vicis de comportament habituals gràcies al deixament de funcions de direcció política que han fet la presidència i la mesa de les Corts, dos òrgans que pareix que no són capaces d'indicar a la secretaria general que volen que eixa administració tire cap a la modernització democràtica, la professionalitat i la millora laboral. Si és que ho volen, que ja fa temps que ho dubte. La part administrativa de la institució batega a colps de jerarquia arbitrària, com si encara tinguérem pendent una «transició» democràtica.
Al final de la setmana fa encara fresqueta i un poc de sol, una bona combinació climàtica per a estirar un poquet més l'ànim desgastat i anar a córrer pel riu, tot i que note que hi vaig amb les forces justetes i el tros de coca de poma i l'ensaladilla russa encara rondant per la panxa: 07:12 + 07:14 + 07:10 + 07:03.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada