Fa poc que vaig llegir un article sobre la història de l'empresa en les pàgines salmó del diari El País dels diumenges (31.12.2017). No ho vaig pensar, però és veu que era un senyal premonitori. Si no fóra forçar massa la imaginació i la realitat, podria pensar que l'espanyolisme castellanista xenòfob s'inocula per mitjans impensats com eixe.
De totes formes, no conec José Luis Durich i no sé si la decisió actual contradiu res, perquè l'any 2011 (Valencia Plaza: 12.02.2018) dia:
Los políticos tienden a cambiar las cosas porque es una manera de ganar poder ellos, pero no porque le estén aportando nada al ciudadano. Hay cosas que no tiene nada que ver dónde se decidan, y otras sí, como el conocer mejor la capacidad productiva, tu lengua...
No queda massa clar què volia dir, però semblava que es preocupava per «aportar» coses als ciutadans. Per tant, convindrà fer-li vore que els ciutadans anàvem a Consum —sí, Takse i jo també hi anàvem i tenim la targeta de soci— perquè hi havia un poquet de no res que mos fea agrair la diferència. ¡Si en som d'agraïts i bons de conformar!, perquè la retolació i l'etiquetatge en valencià —i fins i tot l'atenció en valencià en algun Consum de València— són realment mínims.
Amb esta polèmica lingüística Consum pot donar-se a conéixer un poc més. Els hauria d'anar malament, perquè es suposa que atempta contra una part dels seus propis clients, el factor nacionalista espanyol és possible que pese més en este cas. En realitat, els ciutadans preocupats realment per l'ús de la llengua hauríem de ser conscients que fins ara mos hem conformat tant amb les molles que es veu que hem creat la impressió que també mos les podien llevar. Al capdavall, eren molles de marca blanca, del comú, de no ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada