divendres, 9 de febrer del 2018

Desídia institucional

La banda de l'empastre s'apodera d'una institució democràtica —per tant, la condició democràtica va perdent qualitat— quan el poder polític no té interés en la gestió de l'administració i només es dedica a cultiva la seua imatge política. Havien de fer anar la institució d'una altra manera, però la peresa intel·lectual els fa confiar en la banda de l'empastre, que el fa bona cara i els posa l'estora roja.

La banda tot ho fa pel teu bé. Els sembla que els ho has d'agrair i que has de fer bona cara. Si et permets insinuar que estan incomplint els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, et fan mala cara i criden alguna cosa inconvenient; si denuncies l'incompliment d'alguna norma o d'algun dret, poden perseguir-te pel corredor i dir-te mentirós. La seua vida (laboral) és el seu poder (administratiu).

Jo toque en una altra banda i desafine un poc. Me'n vaig a córrer al riu, que em pegue el sol fresc d'este hivern: 07:01 + 07:11 + 07:24 + 06:56.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada