Pensa globalment, actua localment. Eixa màxima ecologista o educativa —no sé qui la va idear— que es pot aplicar en qualsevol àmbit de la nostra vida. Com ara en un simple article que repensa la gestió municipal dels jardins d'Alzira: «No pot ser la jardineria ecològica a Alzira?» de Pedro Domínguez Gento (Diari La Veu, 06.02.2018):
hui, dimecres, al costat del carrilet de l'estació, un parell de jardiners estaven agranant la fullaraca de baix dels arbres, recollint-la i carregant-la en un camió per anar a tirar-la a l'abocador. Un treball absolutament innecessari i contraproduent perquè li lleva a la terra i als arbres la matèria orgànica que necessiten (l'humus) i damunt la convertixen en fem inútil, a més de contaminar amb el gasoil del camió i malbaratar els diners de tots. Òbviament, estos hómens no tenen la culpa perquè fan allò que els han manat, però els caps de Talher i l'Ajuntament sí, i seguixen clavant la pota, per ignorància o per cabuderia.
Recorde que ma mare, a qui li agradava passejar pel poble veí, Carcaixent, també es posava les mans al cap per la despesa i el contrasentit que pensava que eren la «domesticació» dels parcs o la conversió dels jardins en passarel·les per a desfilades de modelets en què no t'has d'embrutar les sabates. Ara bé, no sé com es deuen netejar els baixos dels pantalons i les sabates, que n'hi ha que són capaços de malbaratar més aigua encara amb productes de neteja... Encara convindrà asfaltar els parcs i tallar els arbres de les places. I ho han fet molt sovint, això.
Un dia d'hivern vaig seure al sol a la placeta de Sant Judes Tadeu d'Alzira. Va ser molt agradable. Llàstima que la poca terra enjardinada que hi havia estiguera envoltada de cotxes aparcats. La runa més nociva no la vegem i pareix que no hi haja manera de pensar-hi ni d'actuar per a evitar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada