Ja ho dia aquella italià: tindre el poder desgasta, però no tindre'l desgasta molt més. Eixim a ofegar les malíccies laborals i sindicals en dos cerveses i unes quantes papes. Tampoc cal abusar. La retolació del local, de la llista de preus, de la carta, tot està en castellà. És el centre de València i costa trobar un local on algú crega que és important per a res deixar constància escrita de la llengua del país. En canvi, sí que hi ha qui considera que és important posar una bandera espanyola al balcó, perquè a la vista està que l'espanyolitat viurà amenaçada mentres sospite que els valencianoparlants —catalanoparlants, in extenso, en llatí— són una invasió que no consideren subtil sinó grossera, invasió capaç de trastocar l'ordre totalitari de la seua hostilitat identitària, lingüística i cultural.
Exactament, «aquesta remor que se sent no és de pluja».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada